Bàrcino fou una colònia romana que ha donat lloc a la ciutat de Barcelona. La colònia tenia el nom complet de Iulia Augusta Faventia Paterna Barcino. Iulia Augusta denota que es trobava sota l'auspici de la família imperial dels Júlia Augusta.
Els romans van arribar a l'actual territori català en el 218 aC, quan un exèrcit comandat per Cneu Corneli Escipió, que actuava com a llegat del seu germà Publi, desembarcà a Empúries amb la finalitat de convertir-la en una base de suport militar en la llarga lluita que Roma sostenia amb els cartaginesos pel domini del Mediterrani. En els anys de trànsit entre el segle III i II aC, aquest procés colonitzador va anar avançant per una àmplia zona del territori. En aquell mateix temps, els romans van mantenir contacte directe amb les civilitzacions d'ibers de la zona i van convertir les seves poblacions en centres de control romà, i inclús les potenciaren. En època de l'emperador August, els romans van aixecar en el Mons Taber un temple de 12 metres d'alçada, just al mig de l'actual barri Gòtic de Barcelona.
Bàrcino apareix en un moment de gran impuls urbà, que va durar fins a la mort d'August, l'any 14 dC. La ciutat tenia la típica estructura romana de les ciutats, amb una forma octogonal i amb una distribució en quadrícula dels habitatges i edificis que conformaven la ciutat. Tenia uns 2.000 habitants i el poble que habitava abans de l'arribada dels romans eren els íbers i possiblement els fenicis o púnics.
El fundador i primer emperador de Barcino va ser August. La fundació de Bàrcino al final del segle I a.C., s'enmarca dins de l'activitat de reorganització político-administrativa de les províncies d'Hispania que va dur a terme l'emperador August. Bàrcino va rebre el nom de Colonia Iulia Augusta Fauentia Paterna Barcino.
Els espais i edificis més importants de la ciutat de Bàrcino eren una via llarga central, una altra via central perpendicular a l'anterior i altres vies secundàries. Els altres espais o edificis eren el fòrum, el Temple d'August, els aqüeductes, les termes públiques, la necròpolis i les muralles.
En tant que era un colònia, els seus òrgans de govern eren similars als de la capital de l’imperi: dos duòvirs (que feien la funció dels cònsols), dos duòvirs quinquennals (que feien la funció dels censors), edils, un ordo decurionum (amb les funcions del senat).
A finals del s. III dC o a inicis del IV dC la ciutat va ampliar les seves muralles per motius de seguretat, ja que començava a haver-hi freqüents incursions dels pobles bàrbars en territori romà. Les restes més ben conservades són les de la muralla; a més de les restes del temple i de les termes (avui soterrades), es conserva una necròpolis a la plaça Vila de Madrid”.
