Los romanos llegaron a la actual Barcelona en el año 218 aC, cuando un ejército comandado por Cneu Corneli Escipió desembarcó a Empúries con la finalidad de convertirla en una base militar de soporte en la lucha contra los cartagineses por el dominio del Mediterráneo. Este proyecto fue avanzando y colonizando todos los territorios de los alrededores, mientras que los romanos mantuvieron contacto directo con las civilizaciones íberas. En época del emperador Augusto los romanos alzaron en el Mons Taber un templo en el medio del actual barrio Gótico de Barcelona.
Barcino apareció en un momento de gran impulso urbano. La ciudad tenía la típica estructura de las ciudades romanas, con una forma octogonal y con una distribución en cuadrícula de las viviendas y los edificios. Antes de los romanos posiblemente habitaban los íberos o los fenicios y púnicos.
El fundador y el primer emperador de la ciudad era Augusto en el siglo I aC. Los edificios y espacios más importantes de la ciudad de Barcino eran una via llarga central, una altra via central perpendicular a l'anterior i altres vies secundàries. Els altres espais o edificis eren el fòrum, el Temple d'August, els aqüeductes, les termes públiques, la necròpolis i les muralles.
En tant que era un colònia, els seus òrgans de govern eren similars als de la capital de l’imperi: dos duòvirs (que feien la funció dels cònsols), dos duòvirs quinquennals (que feien la funció dels censors), edils, un ordo decurionum (amb les funcions del senat).
A finals del s. III dC o a inicis del IV dC la ciutat va ampliar les seves muralles per motius de seguretat, ja que començava a haver-hi freqüents incursions dels pobles bàrbars en territori romà. Les restes més ben conservades són les de la muralla; a més de les restes del temple i de les termes (avui soterrades), es conserva una necròpolis a la plaça Vila de Madrid”.
En tant que era un colònia, els seus òrgans de govern eren similars als de la capital de l’imperi: dos duòvirs (que feien la funció dels cònsols), dos duòvirs quinquennals (que feien la funció dels censors), edils, un ordo decurionum (amb les funcions del senat).
A finals del s. III dC o a inicis del IV dC la ciutat va ampliar les seves muralles per motius de seguretat, ja que començava a haver-hi freqüents incursions dels pobles bàrbars en territori romà. Les restes més ben conservades són les de la muralla; a més de les restes del temple i de les termes (avui soterrades), es conserva una necròpolis a la plaça Vila de Madrid”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada